Page 3 - Apunts_1
P. 3
PAS A PAS
Una descoberta a partir de l'estudi de les
ceràmiques medievals de la plaça de l'Església
El material ceràmic recuperat en duccions diferenciades: la majoria Figura 2. Microfotografies de les dues
contextos arqueològics és una font de ceràmiques havien estat produï- produccions identificades a Martorell
dl’e’isntfuodrmi daecilócircpuriitvsilecgoiamdearciaplseri dea des a partir d’una pasta de fang
relació entre diferents territoris. gruixuda, amb nombroses inclusions La troballa de ceràmica de Cabrera
L’observació microscòpica d’aques- de quars i feldspats i amb fragments a Martorell és una descoberta re-
tes ceràmiques i la seva anàlisi de fil·lita rica en sericita (fig. 2a). En marcable, perquè posa en relleu
química aporten dades molt valuo- canvi, un conjunt molt minoritari com la vila de Martorell (fig. 3)
ses en aquest sentit, especialment format només per tres individus era
en el camp de les ceràmiques d’una pasta diferent, procedent d’un
comunes de cuina d’època medieval, entorn clarament granític (fig. 2b).
que anomenem tot sovint ceràmi-
ques grises. Figura 3. Mapa de distribució de la producció de les terrisseries de l’Anoia
En els darrers anys les produccions
de ceràmica de Martorell han estat Mentre que la geologia de Martorell s'abastia d'una producció pròpia,
estudiades per esbrinar-ne el lloc de és rica en fil·lites amb sericita, no hi local i llobregatina, i únicament s'a-
procedència, la tecnologia de pro- existeixen floracions granítiques, llunya del seu entorn més immediat
ducció emprada i l’existència o no sinó que la més propera és la per buscar productes específics
de relacions comercials amb terris- denominada Plutó, de Capellades, a d'alta qualitat. Potser podríem dir
series veïnes. En concret, foren ana- la comarca de l’Anoia. En aquest que els martorellencs medievals en
litzades una vintena de mostres ma- indret coneixem l’existència d’una sabien força, de comprar bo i barat.
joritàriament procedents de la plaça terrisseria medieval excepcional a Les excavacions arqueològiques a la
de l’Església i, en menor quantitat, Cabrera d’Anoia, la producció de la plaça de l'Església de Martorell, im-
del jaciment de Santa Margarida. qual ha estat estudiada i coneixem pl'euslstaiudedse p1e9l8C7.EAMq,ueesstavainnterrevaelintzcaiór
El conjunt està format per en profunditat. va permetre el descobriment de
ceràmiques d’ús quotidià i formes Les anàlisis químiques, juntament diverses sitges i, en especial, una de
senzilles, entre les quals s’hi comp- amb l’observació microscòpica, ens grans dimensions al centre de la
ten olles, cassoles, una tapadora i un permet atribuir les mostres graní- plaça, d'on procedeixen els mate-
llibrell (fig. 1 ). tiques de Martorell a aquesta terris- rials ceràmics aquí estudiats. Les
L’anàlisi petrogràfica a microscopi seria. El tret fonamental de la cerà- tècniques de recerca actuals ens
d’aquests materials arqueològics va mica de Cabrera és l’alta qualitat i permeten ara aprofundir en el co-
revelar l’existència de dues pro- adequació tècnica dels seus produc- neixement del Martorell medieval i
tes, que feien aquesta ceràmica del seu espai de mercat, documen-
Figura 1 . Atuells ceràmics analitzats especialment apreciada a la rodalia. tat des de l'any 1 032.
3 / Butlletí del Centre d'Estudis Martorellencs
